Llibertat exterior i interior es condicionen recíprocament: no poden existir, de fet, l'una sense l'altra. És a dir, que estan en relació dialèctica.
En primer lloc, la llibertat exterior (social, política) resulta buida i acaba fracassant si els individus no són "interiorment" lliures, és a dir, si no són independents i autònoms. Per a què serveix la llibertat d'expressió si ningú no té res veritablement original per comunicar?
En segon lloc, la llibertat interior no és sinó una llibertat abstracta, si es prescindeix de la seva dimensió social i política, és a dir, de la llibertat exterior. Es pot sentir la temptació d'una "retirada a la fortalesa interior" quan fracassa o no existeix la llibertat exterior. Van ser el que van predicar els "savis" epicuris i estoics després del fracàs de la democràcia atenenca o la República romana, i que va pretendre el quietisme oriental enfront del despotisme dels governants. Però es pot dubtar que matar tot desig o "sentir-se lliure fins i tot a la presó" tingui alguna cosa a veure amb la llibertat.
En primer lloc, la llibertat exterior (social, política) resulta buida i acaba fracassant si els individus no són "interiorment" lliures, és a dir, si no són independents i autònoms. Per a què serveix la llibertat d'expressió si ningú no té res veritablement original per comunicar?
En segon lloc, la llibertat interior no és sinó una llibertat abstracta, si es prescindeix de la seva dimensió social i política, és a dir, de la llibertat exterior. Es pot sentir la temptació d'una "retirada a la fortalesa interior" quan fracassa o no existeix la llibertat exterior. Van ser el que van predicar els "savis" epicuris i estoics després del fracàs de la democràcia atenenca o la República romana, i que va pretendre el quietisme oriental enfront del despotisme dels governants. Però es pot dubtar que matar tot desig o "sentir-se lliure fins i tot a la presó" tingui alguna cosa a veure amb la llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario