miércoles, 26 de marzo de 2008

La llibertat interna

La llibertat interna és la de voler una cosa o una altra. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Si la llibertat no existís, no tindria sentit reclamar llibertat política, ja que la llibertat interna és llibertat moral, és a dir, la capacitat per conduir la pròpia vida d'acord amb els propis criteris. Per privar a una persona de la seva llibertat interna és necessari anul·lar-li voluntat, bé sigui mitjançant substàncies estupefaents, o amb la hipnosi, o bé mitjançant les tècniques de control mental que acostumen a emprar algunes sectes.
És la llibertat del "voler", o llibertat de voluntat: la manera com s'exerceix l'"autèntic voler". Antigament va ser anomenada "lliure albir" o "lliure arbitri" (del llatí arbitrium, decisió d'un jutge o àrbitre, arbiter en llatí). Tanmateix, alguns autors prefereixen no restringir la llibertat a l'àmbit de la voluntat, i afirmen que només "som lliures únicament quan els nostres actes emanen de la nostra personalitat sencera". (Bergson).
Té també dues dimensions:
a) Llibertat negativa (absència de constriccions interiors que determinin l'elecció/decisió de la voluntat), és a dir, llibertat com a independència(interior).
b) Llibertat positiva (possibilitat de dirigir-se o governar-se a si mateix): llibertat com a autonomia. Per això, es pot dir que la llibertat interior és no estar determinat a voler, sinó determinar-se a si mateix: autodeterminació.

llibertat externa

La llibertat externa consisteix en el fet que ningú no ens impedeixi traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dintre del que ens permeti les lleis i els costum del propi país. Aquesta classe de llibertat és la que perd una persona la qual duen a la presó; però, també la que perd gairebé tota la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, associació, manifestació, etc.
La llibertat externa pot ser més o menys àmplia, segons quin sigui el marc jurídic i polític d'una societat.
És ja clàssica la distinció entre dues formes de llibertat externa:
- Negativa i Positiva.
a) La llibertat Política Negativa:
És la llibertat defensada pels pensadors "liberals"; per exemple, J.Stuart MIll, per a qui aquesta es refereix "la naturalesa i els límits del poder que pot ser exercit legítimament sobre l'individu".
D'aquest principi es deriven les llibertats concretes dels individus enfront de la societat política: ningú no pot obligar-me a pensar d'una manera determinada (llibertat de consciència), ni impedir-me que manifesti les meves opinions (llibertats d'expressió) o que m'associï amb altres (llibertat d'associació), etc. Aquestes "llibertats" no són sinó els drets recollits en les primeres Declaracions de Drets Humans (que són d'inspiració liberal).

b) La llibertat Política Positiva:
És la llibertat per participar en la presa de decisions i en general, en la vida política del país. Correspon, per tant, a l'exigència "democràtica" d'un "govern del poble pel poble i per al poble". Segons I.Berlin, aquesta llibertat "es deriva del desig per part de l'individu de concebre fins i mitjans propis, i realitzar-los", fins i tot a nivell comunitari".
La llibertat negativa defineix, abans que res, una esfera de vida privada en la qual l'individu es pot sentir lliure de la intervenció estatal. En canvi, la llibertat positiva defineix les possibilitats de l'individu per participar en la vida pública. No hi ha una implicació necessària entre els dos tipus de llibertat: es pot tenir, per exemple, una àmplia llibertat (negativa) en la vida privada i no tenir possibilitats de participació democràtica en la vida pública (per exemple, en una dictadura "benèvola").

lunes, 24 de marzo de 2008

Introducció

Si a algú se li pregunta què entén per "llibertat", probablement respondrà: "Poder fer tot allò que vulgui". I, problablement també, afegirà que es tracta d'un somni irrealitzable. Amb això, tenim ja ( gairebé tots els ingredients del problema: la llibertat és un poder que es refereix a una acció llibertat externa o d'acció) que s'ajusta al voler o elecció de la voluntat (que se suposa, per descomptat, com a lliure: Llibertat interior, de la voluntat, o d'elecció). Finalment s'accepta que la llibertat troba obstacles i té límits.

Sóm un grup de quatre alumnes del IES Jonqueres (Sabadell), els nostres noms són: Janira Hidalgo, Belen Gallego, Noelia Baena i Sonia López.
En la reflexió del començament fem una introducció al tema que tractarem en el blog: la llibertat. Hem escollit aquest tema perquè pensem que la llibertat és la base de la vida dels éssers humans. Les llibertats morals i d'expressió fa que l'ésser humà no sigui un ésser reprimit. Esperem que el blog sigui molt visitat!