La llibertat interna és la de voler una cosa o una altra. Consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Si la llibertat no existís, no tindria sentit reclamar llibertat política, ja que la llibertat interna és llibertat moral, és a dir, la capacitat per conduir la pròpia vida d'acord amb els propis criteris. Per privar a una persona de la seva llibertat interna és necessari anul·lar-li voluntat, bé sigui mitjançant substàncies estupefaents, o amb la hipnosi, o bé mitjançant les tècniques de control mental que acostumen a emprar algunes sectes.
És la llibertat del "voler", o llibertat de voluntat: la manera com s'exerceix l'"autèntic voler". Antigament va ser anomenada "lliure albir" o "lliure arbitri" (del llatí arbitrium, decisió d'un jutge o àrbitre, arbiter en llatí). Tanmateix, alguns autors prefereixen no restringir la llibertat a l'àmbit de la voluntat, i afirmen que només "som lliures únicament quan els nostres actes emanen de la nostra personalitat sencera". (Bergson).
Té també dues dimensions:
a) Llibertat negativa (absència de constriccions interiors que determinin l'elecció/decisió de la voluntat), és a dir, llibertat com a independència(interior).
b) Llibertat positiva (possibilitat de dirigir-se o governar-se a si mateix): llibertat com a autonomia. Per això, es pot dir que la llibertat interior és no estar determinat a voler, sinó determinar-se a si mateix: autodeterminació.
Si la llibertat no existís, no tindria sentit reclamar llibertat política, ja que la llibertat interna és llibertat moral, és a dir, la capacitat per conduir la pròpia vida d'acord amb els propis criteris. Per privar a una persona de la seva llibertat interna és necessari anul·lar-li voluntat, bé sigui mitjançant substàncies estupefaents, o amb la hipnosi, o bé mitjançant les tècniques de control mental que acostumen a emprar algunes sectes.
És la llibertat del "voler", o llibertat de voluntat: la manera com s'exerceix l'"autèntic voler". Antigament va ser anomenada "lliure albir" o "lliure arbitri" (del llatí arbitrium, decisió d'un jutge o àrbitre, arbiter en llatí). Tanmateix, alguns autors prefereixen no restringir la llibertat a l'àmbit de la voluntat, i afirmen que només "som lliures únicament quan els nostres actes emanen de la nostra personalitat sencera". (Bergson).
Té també dues dimensions:
a) Llibertat negativa (absència de constriccions interiors que determinin l'elecció/decisió de la voluntat), és a dir, llibertat com a independència(interior).b) Llibertat positiva (possibilitat de dirigir-se o governar-se a si mateix): llibertat com a autonomia. Per això, es pot dir que la llibertat interior és no estar determinat a voler, sinó determinar-se a si mateix: autodeterminació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario