La llibertat externa consisteix en el fet que ningú no ens impedeixi traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, dintre del que ens permeti les lleis i els costum del propi país. Aquesta classe de llibertat és la que perd una persona la qual duen a la presó; però, també la que perd gairebé tota la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, associació, manifestació, etc.
La llibertat externa pot ser més o menys àmplia, segons quin sigui el marc jurídic i polític d'una societat.
És ja clàssica la distinció entre dues formes de llibertat externa:
- Negativa i Positiva.
a) La llibertat Política Negativa:
És la llibertat defensada pels pensadors "liberals"; per exemple, J.Stuart MIll, per a qui aquesta es refereix "la naturalesa i els límits del poder que pot ser exercit legítimament sobre l'individu".
D'aquest principi es deriven les llibertats concretes dels individus enfront de la societat política: ningú no pot obligar-me a pensar d'una manera determinada (llibertat de consciència), ni impedir-me que manifesti les meves opinions (llibertats d'expressió) o que m'associï amb altres (llibertat d'associació), etc. Aquestes "llibertats" no són sinó els drets recollits en les primeres Declaracions de Drets Humans (que són d'inspiració liberal).
b) La llibertat Política Positiva:
És la llibertat per participar en la presa de decisions i en general, en la vida política del país. Correspon, per tant, a l'exigència "democràtica" d'un "govern del poble pel poble i per al poble". Segons I.Berlin, aquesta llibertat "es deriva del desig per part de l'individu de concebre fins i mitjans propis, i realitzar-los", fins i tot a nivell comunitari".
La llibertat negativa defineix, abans que res, una esfera de vida privada en la qual l'individu es pot sentir lliure de la intervenció estatal. En canvi, la llibertat positiva defineix les possibilitats de l'individu per participar en la vida pública. No hi ha una implicació necessària entre els dos tipus de llibertat: es pot tenir, per exemple, una àmplia llibertat (negativa) en la vida privada i no tenir possibilitats de participació democràtica en la vida pública (per exemple, en una dictadura "benèvola").
La llibertat externa pot ser més o menys àmplia, segons quin sigui el marc jurídic i polític d'una societat.
És ja clàssica la distinció entre dues formes de llibertat externa:
- Negativa i Positiva.
a) La llibertat Política Negativa:
És la llibertat defensada pels pensadors "liberals"; per exemple, J.Stuart MIll, per a qui aquesta es refereix "la naturalesa i els límits del poder que pot ser exercit legítimament sobre l'individu".
D'aquest principi es deriven les llibertats concretes dels individus enfront de la societat política: ningú no pot obligar-me a pensar d'una manera determinada (llibertat de consciència), ni impedir-me que manifesti les meves opinions (llibertats d'expressió) o que m'associï amb altres (llibertat d'associació), etc. Aquestes "llibertats" no són sinó els drets recollits en les primeres Declaracions de Drets Humans (que són d'inspiració liberal).
b) La llibertat Política Positiva:
És la llibertat per participar en la presa de decisions i en general, en la vida política del país. Correspon, per tant, a l'exigència "democràtica" d'un "govern del poble pel poble i per al poble". Segons I.Berlin, aquesta llibertat "es deriva del desig per part de l'individu de concebre fins i mitjans propis, i realitzar-los", fins i tot a nivell comunitari".
La llibertat negativa defineix, abans que res, una esfera de vida privada en la qual l'individu es pot sentir lliure de la intervenció estatal. En canvi, la llibertat positiva defineix les possibilitats de l'individu per participar en la vida pública. No hi ha una implicació necessària entre els dos tipus de llibertat: es pot tenir, per exemple, una àmplia llibertat (negativa) en la vida privada i no tenir possibilitats de participació democràtica en la vida pública (per exemple, en una dictadura "benèvola").
No hay comentarios:
Publicar un comentario