Context Històric

Històricament la llibertat en el món grec i romà és la condició en la que es troba

l’home lliure, eléutheros o liber, i es caracteritza per l’autonomia i l’autarquia, o l’autosuficiència, de l’Estat al que pertany i de les que participa.
El cristianisme afegeix al sentit primari de la llibertat psicològica, pel doble motiu fonamental de que el missatge cristià s’accepta per conversió interior, és a dir, per lliure decisió, i perquè el destí final del creient és obra conjunta de la voluntat de Déu i la cooperació i decisió humanes.
En el procés del lliure exercici de la pròpia decisió van intervenir amb anterioritat la filosofia hel·lenista, l'estoïcisme, sobre tot. Els estoics deixant d’entendre la llibertat com autonomia i autarquia política del ciutadà, i passen a entendre-la com l’autonomia i independència internes de l’home que persegueix el domini de les passions i l’exercici d’una racionalitat que identifiquen amb el viure d’acord amb la naturalesa.