La llibertat exterior no necessita ser "demostrada": és un fet que es dóna o no es dóna, i que com a tal pot ser "mostrat". Correspon a les anàlisis de la sociologia i la ciència política determinar en quina mesura es realitza aquesta llibertat. En canvi, la llibertat interior si que sembla que necessita una demostració: creiem ser (interiorment) lliures, però ¿ho som, de fet? Examinarem ara dos dels arguments dits pels filòsofs:
1.L'experiència immediata de la llibertat. Va escriure Descartes: "La llibertat de la nostra voluntat es coneix sense prova, només per l'experipencia que tenim".Com se sap, Descartes pensava que nomes s'ha d'acceptar com a veritable el que és evident, ja sigui d'una manera immediata o d'una manera mediata, per mitjà d'una demoestració. Ara bé, Descartes pensa: el nostre "poder del si o del no" se'ns mostra amb tal evidència que no necessita cap demostració. En aquest sentit, Bergson afirmarà que la llibertat és "una dada immediata de la consciència".
2.El postulat de la llibertat. Altres autors han recorregut a una prova indirecta: la llibertat és un postulat de l'ordre moral i social. si no fóssim lliures no tindria sentit parlar de "deure, responsabilitat, normes, sancions, promeses,etc." Tota la racionalitat de les institucions morals i socials descansa sobre el pressupòsit de la llibertat humana. L'ésser humà només es pot pensar a si mateix com a lliure: si no ho fes així, gairebé tota la seva activitat estaria mancada de sentit.
Potser del fet que la llibertat sigui un postulat de l'ordre moral no se'n segueix que amb això quedi "demostrada" teòricament la llibertat, ni que la llibertat només pot ser objecte de creença. Res més, però també res menys.
Aquests intents de provar la llibertat humana només es poden comprendre des del seu context filosòfic i cintífic: la sospita que qualsevol esdeveniment -també les decisions que anomenem "lliures"- estigui determinat causalment. Examinarem amb més detall aquesta qüestió.
1.L'experiència immediata de la llibertat. Va escriure Descartes: "La llibertat de la nostra voluntat es coneix sense prova, només per l'experipencia que tenim".Com se sap, Descartes pensava que nomes s'ha d'acceptar com a veritable el que és evident, ja sigui d'una manera immediata o d'una manera mediata, per mitjà d'una demoestració. Ara bé, Descartes pensa: el nostre "poder del si o del no" se'ns mostra amb tal evidència que no necessita cap demostració. En aquest sentit, Bergson afirmarà que la llibertat és "una dada immediata de la consciència".
2.El postulat de la llibertat. Altres autors han recorregut a una prova indirecta: la llibertat és un postulat de l'ordre moral i social. si no fóssim lliures no tindria sentit parlar de "deure, responsabilitat, normes, sancions, promeses,etc." Tota la racionalitat de les institucions morals i socials descansa sobre el pressupòsit de la llibertat humana. L'ésser humà només es pot pensar a si mateix com a lliure: si no ho fes així, gairebé tota la seva activitat estaria mancada de sentit.Potser del fet que la llibertat sigui un postulat de l'ordre moral no se'n segueix que amb això quedi "demostrada" teòricament la llibertat, ni que la llibertat només pot ser objecte de creença. Res més, però també res menys.
Aquests intents de provar la llibertat humana només es poden comprendre des del seu context filosòfic i cintífic: la sospita que qualsevol esdeveniment -també les decisions que anomenem "lliures"- estigui determinat causalment. Examinarem amb més detall aquesta qüestió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario